dissabte, 11 d’octubre del 2014

2:02:57

És una de les sis “Majors”, i això ja ho diu tot; una organització impecable, un ambient extraordinari, molta música i una ciutat esplèndida. Una cita imprescindible en l’agenda vital del corredor. Però... com és que a l’acabar, al tornar, al recordar la magnífica experiència em queda un... però. No ho sé ben bé. Em falta alguna cosa. Aquella mística que et fa posar els pels de punta. Aquell ritual que, tot i ser la primera vegada, creus conèixer de sempre. Aquell punt del recorregut que has somiat creuar innumerables vegades... No ho sé. No ho he trobat a Berlín.
Tempelhof, l’antic aeroport on es fa la fira del corredor, el “Breakfast Run” del dissabte del Palau de Charlottenburg fins a l’Estadi Olímpic on Jesse Owens guanya les 4 famoses medalles en les Olimpíades de Berlín 1936, els globus de la BMW, les fotos de corredors estirant contra el Mur en les primeres edicions al Berlín Oest... són les imatges que m’han quedat gravades a la retina. Cap de la marató. Sí, una. La sortida i arribada entre la porta de Brandenburg i la columna dorada de la Victòria, amb la gespa d’un verd intens davant de l’imponent Reichstag.
Me’n torno lamentant el descuit que va fer que em perdés l’espectacular cursa de patinadors, els tombs i retombs del km 40 que et fan desesperar fins que no veus la porta de Brandenburg amb la recta de meta, i amb una molt agradable sensació, que és el que realment fa gran aquesta marató: 2:02:57, jo vaig ser-hi!









Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada