Amics, seguint amb la tònica de publicar alguns escrits recents, penjo avui unes reflexions que em van venir al cap després de les eleccions municipals del 22 de maig de 2011 a Montbui. Més concretament, després de rebre un fulletó informatiu de Gent Nostra valorant els resultats de les eleccions (el podeu trobar al seu bloc, http://gentnostraamontbui.blogspot.com/ publicat amb data 25 de maig de 2011). Vaig enviar aquest escrit al correu de “Gent Nostra”, i individualment a alguns dels seus integrants. No n’he rebut cap resposta ni oficial, ni extraoficial, exceptuant la petició d’en Jordi Marzà per a poder-ho divulgar, a la que vaig accedir, i una conversa amb ell, en la que em va comunicar que havia abandonat el partit. Ben mirat, tampoc cal respondre res.
Salut,
FS
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Amics,
Primerament felicitar-vos per resultar la llista més votada al nostre poble. Crec que això clarament reflecteix el descontentament existent amb com s’estava representant la identitat i els interessos del poble a l’Ajuntament. La vostra llista, amb treball i desmarcant-se d’interessos partidistes i la política de professió ha sabut captar aquesta inquietud.
Malgrat això, no puc estar-me de compartir algunes reflexions. Estareu d’acord amb mi que en el context del municipi, el poble està en franca minoria davant del barri (600 vs 9000?). Per tant l’objectiu no és governar. L’objectiu, des del meu punt de vista, és tenir una veu a l’Ajuntament que recordi que existim, transmeti les necessitats i problemes existents, condicioni i auditi l’acció de govern, si és possible, i finalment reivindiqui una identitat pròpia. Crec que aquests objectius són independents d’ideologies polítiques i poden ser compartits per tothom que visqui al poble. Per tant, per entrar en el joc de la política, el primer que caldria fer és crear una base de consens per una candidatura unitària del poble i amb gent del poble.
No penso ingènuament que això sigui fàcil (ningú ha dit que ho fos, i les coses que aporten èxits importants mai ho són). Existeixen partits que voldran presentar candidatura al municipi (que ho facin, però no amb gent del poble – ningú s’hi podrà veure representat), existeix gent del poble que voldrà anar/crear llistes per algun partit (i no participar de la candidatura unitària)... doncs s’hi ha de parlar, consensuar, arribar a punts comuns, convèncer... això és fer política... i si no s’arriba a bon port, traspassar el debat al poble (no el dia de les eleccions, sinó abans). Fer debats públics on s’exposi qui no vol sumar i per què, que tingui l’oportunitat de defensar-se, o de quedar en evidència.
En la campanya, no he vist que es treballés en aquesta línia. Potser s’ha fet portes endins, però resulta obvi que no es va arribar a l’acord. Llavors s’havia de transmetre a la gent, mostrar les posicions de cadascú i en última instància fer unes “primàries” per veure quina candidatura estava legitimada per representar al poble. I si al final alguna llista no accepta aquesta voluntat popular (de ben segur li passaria factura a les urnes) reflexionar en si mantenir o retirar la candidatura (nascuda amb voluntat d’unir i que no ho ha aconseguit). Val la pena presentar una candidatura quan se sap d’entrada que dividirà? Nosaltres no guanyarem, però ells tampoc. Això és una bona estratègia? Es pot pensar que sí, cal jugar la carta i veure que passa, i si tot va malament com a mínim s’haurà donat una lliçó, i s’haurà pres el caramel al nen, de manera que d’aquí 4 anys tot acord serà més fàcil... no hi entro, però sigui com sigui em recorda la frase de Gandhi, ull per ull, i tots bornis... i efectivament, el poble no tindrà representació a l’Ajuntament en els propers 4 anys.
Veient-ho des del barri em sembla que la llista majoritària devia riure bastant, “divide y venceràs”, i ja s’ho fan tot ells sols... l’alegria se’ls ha estroncat però perquè ells mateixos també van crear alguna divisió que se’ls hi ha clavat endins. Sempre es difícil i incert fer “futurologia” però penseu quins haguessin estat els resultats si al poble s’hagués presentat una llista unitària. Segur hagués resultat en un Ajuntament més plural, i on el poble hagués estat més ben representat.
Només escric aquestes reflexions a resultes de la carta (amb data 25 de maig) que ens heu fet arribar, on no s’hi veu ni un bri d’autocrítica i sembla voler transmetre l’èxit de la candidatura. Des del meu punt de vista la candidatura de Gent Nostra ha estat, de moment, un fracàs estratègic rotund i ha propiciat que el poble no tingui representació a l’Ajuntament. Això s’ha de dir. Es pot argumentar que s’ha fet per a un futur millor. Bé, doncs també s’ha de dir a la carta per fer-ne partícip a tothom. L’autocomplaença i la línia continuista que traspuen de la carta em fan pensar que d’aquí 4 anys tornarem a estar on estàvem... i ningú pot pensar que els resultats siguin diferents, si no es fa res de manera diferent.
Salut,
Francesc Soriguera.
PD. Que fàcil és opinar…des del sofa de casa o des de la barra del bar… i continuar mirant els toros des de la barrera. Oooleee!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada